Fer ruta

Dimecres 8 de febrer 2017

M'he enfilat al cotxe de bona matinada i a la ràdio el somni d'una nit d'estiu de Mendelssohn. M'agrada Mendelssohn. A la matinada plovia i no feia fred. Hores endormiscades que em solen plaure perquè tot sembla un decorat. El món no sembla real i les ombres no són les ombres tèrboles de la nit, en són unes altres de més escarrassades i no gaire mundanes. Estat oníric que es va desvetllant per consciència que no hi ha retorn al retir plaent, escalfador, dels llençols i que l'activitat feinera del dia, que encara no ha aclarit, espera i agrairà el descans de poques hores per a tornar a cansar, a esgotar, i a no interrompre l'eterna cançó de l'enfadós. La ruta diària, la que sol ser sempre la mateixa, i a veure si arreplego morenos que van a treballar i s'enfilen mig endormiscats i, si cal, espero, m'espero i recullo, sense escarafalls solidaris que em sonen a falsa caritat, la d'aparença, la del dia concret que toca, que gens m'és grata i més de gust em ve fer ruta i carregar a qui ho vulgui sense compromís seriós de retorn si no em venen a trobar pel retorn.