Quan el burro no tira

Dimarts 7 de febrer 2016

No vaig escriure perquè el son em va vèncer i les reminiscències de la crisi es van evidenciar. Instrumental de boleros versió saxòfon em van reconfortar. El que necessitava. La música omple moments. Remuntar, com sempre, i no oblidar que, no ho sé, però ho sento, i poc hi puc fer, que massa eina d'escarràs he estat. Vida de burro que, de cop i volta, s'atura, el burro i, en certa manera, la vida del burro perquè una altra en vol i els cops d'estaca no fan moure el burro i en prou feines la vida del burro. Sona la música d'un bolero conegut que el títol no en sé i m'impulsaria a arrambar, perquè de ballar boleros, i de gaire res, no en sé, i a arrambar a no pas massa res o a massa tot en aquest estat de mig endormiscament i oníric mentre espero l'hora del futbol.