El gerro trencat

Diumenge 12 de febrer 2017

Ressorgir a instants. Tornar a ser el mateix que havia estat i que clar tinc que no tornaré a ser. Una ombra i ja m'hi estic acostumant. Utopia de poder ser el què s'ha estat. Massa cosa ha canviat a l'entorn i a dins d'un mateix patidor de necessitat de refer confiances internes i externes. El gerro trencat que es pot encolar, però on les esquerdes de la trencadissa queden cicatritzades per més bé que s'encolin i es dissimulin. Faig sonar un vinil de reculls de música sacra de Mozart. Dia núvol de pluja i el menjador de casa es manté fosc. Demà a dos quarts de deu teràpia i encara no m'he atrevit a consultar si seria bo medicar-me, la cola per començar a apedaçar el gerro trencat.