Particular llibertat

Dilluns 27 de febrer 2017

Converses de cafè agradoses, les callades, no exposades, que escolto perquè em ve de gust escoltar-les, encara que faci veure que res escolto. No me les imposen. M'agraden tant les converses que puc triar com les que puc obviar. Particular llibertat. La millor terrassa de la ciutat. Refugi del fred, del vent i escalfada pel sol, amb un vinet i acompanyat de la lectura del Luís Landero. Escoltar només amb una orella molt afinada la conversa de dues dones de la taula del costat, com una vegada també a la terrassa de l'sport, una de separada, com la de l'sport aquell dia, i una altra que tant se val, parlant-se confidències de felicitats i d'infelicitats, de temps feliços antics i d'infeliç present que comporta una contradictòria plenitud de consciència que provoca la veritat de la realitat, i no pas aquella feliç enganyosa realitat irreal antiga de no pas amarg enyor ressentit que no hauria de pertocar.