Per voler córrer

Dijous 16 de febrer 2017

Escoltat, llegit, ja no ho sé, però sabut i assumit amb un punt de ximple molèstia perquè no m'agrada el contingut del missatge. Poca transparència, tibat i no propens a mostrar gaire sentiment. No del tot incert, tampoc cert ni el tot ni la part. No sé pas qui va deduir que mostrar pulcritud i polidesa en l'ortografia dels missatges demostra poca franquesa. Opto per ser acadèmic i a no renunciar als accents ni als punts ni a les comes posats i posades amb més o menys gràcia i encert. No sóc modern. Cert, no en sóc. Sóc clàssic, que no vol dir antic. Només clàssic i, agosarat, amb voler mostrar un cert aire noucentista de feina polida, ben feta, no precipitada i exempta de d'aquesta mala educada manera que, per voler córrer a no dir res o gaire bé res, ens podem permetre el pobre luxe de destruir el llenguatge i massa cosa més.