Pòsit de llavor

Dilluns 13 de febrer 2017

Plou. Escolto música de Chopin al menjador fosc de casa. Llegeixo el dietari de Porto. Ganes d'anar-hi i no em moc gaire d'entorns massa familiars, coneguts i asfixiants. Massa estona encovat i necessitat de moure'm i de sentir-me bé sense passar de frenada que fa estavellar. Voler voltar, badar i observar, sobretot observar, aquesta mena de capacitat que dóna sensació que es passa per sobre del món observat sense profunditat, però amb absorció i no mancada de mullena, com la que pot arribar a donar aquesta pluja d'intensitat moderada i constant i que, com l'observança, crea pòsit de llavor, fructífer, sapient, de coneixement, tant se val, que xopa encara que sembli que per sobre s'hi passi.