Angúnia

Dimecres 23 de novembre 2016

A la tomba amb tots els seus secrets plens de praxis barroeres no exemptes d'egoisme i a sopar amb Déu nostre Senyor. Fals condols que denoten alleujament de que res més se sabrà. No a tots els difunts se'ls ha de respectar. Angúnia. Rebrà el funcionari, i ara resulta tardana aquesta entrada en aquests temps d'immediatesa propensa a oblidar massa del tot i del res. que hauria d'haver funcionat i que no deuria haver tramitat amb prou cura l'expedient de pobresa energètica. M'ho invento, no ho sé. Un tall de llum i un deute de xavalla. El mort, una dona pobra, no pas una pobra dona, només pobra, víctima de vés a saber quins pecats, se'l passen, com els erros que es donen a la feina, hòsties per a tothom i ningú és capaç d'assumir cap responsabilitat sincera. Angúnia. El mort, la morta, fa angúnia, fa nosa, tothom se'l treu de sobre i l'encolomen al primer que passa. Angúnia. Pobresa de dona pobra anguniosa, anciana, en mans d'assessors energètics, no pobres, com a molt pobres homes ben apeixats, que assessoren i actuen com a consellers de consells d'administració que ben aconsellats van quan passen a signar tres o quatre, o potser alguna menys i tot, l'any les seves assessories de bon aconsellant en l'art de saber aconsellar i voler fer creure que els assessorats consells de la seva assessoria són mereixedors de sumes sucoses de dividends que la resta de mortals no ensumem, m'ho suposo, m'ho penso, m'ho invento, faig hipòtesi ... i m'aturo perquè la mala bava em podrà ... en no pas tres o quatre anys i la pobra dona pobra, no pas pobra dona, no ho hauria ensumat en tota la vida, encara que tres n'hagués viscut. M'ho penso, m'ho invento i m'ho suposo. Hipòtesi perquè no ho sé. Angúnia. Hi ha morts que poden fer reflexionar; altres, que sopin amb Déu nostre Senyor, perquè aquests sí, van al cel, els altres a l'infern en vida i en mort.