Firat i ben firat

Dissabte 26 de novembre 2016

Firat i ben firat de roba i de sabates a les rebaixes anticipades emmascarades de festa manllevada. No tots els morts són iguals. En Castro avui i no ha estat sant ni dimoni de cap mena de devoció personal. Devocionari del comunisme no en sóc. Les doctrines adoctrinen i no em donen sensació que gaire cosa ensenyin. Tot i així ha estat un dels grans personatges històrics i histriònics del vint amb els dallonses ben posats. Clau. Idealista de voler aconseguir un món millor més just que no ha estat, mai sol estar, perquè els humans som el què som, i l'ambició, l'egoisme, ens tira rosts avall. Caure de rodolons i els idealismes patris acaben en no res, igual com passa amb als no idealismes utòpics, més pragmàtics, dels lliure pensadors de convicció o de conveniència, que també es moren, propensos a pàtries confuses, proclamades a tota hora, que acaben essent no pas altra cosa que la seva butxaca, la seva panxa i les seves necessitats sexuals; i aquest no n'era el cas del tot, hi havia més matèria, més ideologia, del mort d'aquesta matinada, però potser sí el d'altres morts, mortes, de poca il·lustració, d'ínfima ideologia i d'excés de populisme pornogràfic.