Tinc la mania

Dimecres 16 de novembre 2016

Sovint agafo llibres que dies fa que he deixat arraconats per fer-ne passar d'altres. Llibres que, quan els torno a agafar, els reemprenc en el mateix punt que els vaig deixar sense perdre'n el fil. Costum que deu resultar estrany, curiós, com també ho pot semblar la de llegir tres o quatre llibres a la vegada i alternar-los segons les ganes i l'estat d'ànim del moment, mentre feinejo, becainejo o m'empasso sèries de policies criminalistes; i aprofito els anuncis per a continuar llegint si la somnolència no em venç. Intimitats lectores. José Maria Gironella, los cipreses creen en Dios. M'agrada la història, l'època descrita, l'entorn, l'estil i no entro a valorar la ideologia, la seva, dretana, legítima, respectuosa i respectable, que pot arribar, o no, cap importància, a ser concordant amb la meva. Dues opcions; acceptar, tolerar o obviar, el mateix raonament que hom pot aplicar a qualsevol o a noms concrets com Céline, Moravia o Pratolini, acceptar, tolerar o obviar. Enriquir. Dimecres i, no sé per què, tinc la mania que avui és dijous.