El futur no existeix

Dimarts 1 de novembre 2016

Aprofitar aquest sol que escalfa i que d'hora es pon per anar al cementiri a recordar. No m'agrada i em seria més còmode prescindir-ne. No ho faig. La tradició que ens ha inculcat el cristianisme educat, del que no seria savi renegar ni obviar, i que ens hauria de fer ser respectuosos amb l'entorn i amb l'altre. Els que no hi són, un bon dia hi van ser. No entenc com puc escriure una obvietat tan absurda i que no tant en deu ser. El record perdura, em perdura, i cap interès a posar-me sentimental i, encara menys pecat de sentimentalitat afectada, i tampoc llagrimós de llàgrima fàcil poc creïble. Record, passat, present la visita i futur, cap. El futur no existeix.