Capacitat analítica

Dilluns 21 de novembre 2016

Analítica i no em troben res de dolent. El mal d'ossos no es deu poder analitzar. La salut, un problema que no em preocupa massa. Abnegat estic a no voler conservar massa res del que no pugui arribar a ser conservat sense perdre el seny per excés de zel conservador de voler conservar. Excés de conservadorisme, paranoia malaltissa enutjosa de vendre, a preu de saldo car, toxicitat que no cal ni ser ensumada. Els que més volen conservar, salut, el cas, els que ultrapassen el llindar de la poruga existència, els que més coses els hi solen trobar. Psicosomàtica. La ment es pot enganyar i, si se l'espanta, s'espanta, i el cos es deu destrempar. M'ho faig tot sol. Massa vegades en parlo i no hi ha res a fer, caic en l'obvietat de dir ximpleries banals. No dir res, xerrar i no parlar. Abonat, per genètica, a què les analítiques no avisen. Massa he après que esclaten tot d'una amb tota la seva violència el dia que ja no hi ha res a fer, quan tot està dat i beneït i la fulminació és severa sense massa romanços i amb capacitat analítica, la de l'intel·lecte, nul.la i nefasta per a poder-ho arribar a entendre i creure si és just o no n'és.