Tornar-se estrany

Dilluns 28 de novembre 2016

Els dilluns a la feina cares de poca gana de treballar i comentaris de caps de setmana. Me'ls escolto més per força que per interès. Reiteratius. Dels meus no en parlo, em fa la sensació que no interessen i, també, serien reiteratius, com els altres. Se'n deu dir tornar-se estrany voler escollir amb qui et vols relacionar, i no pas amb tothom. Estar sol també està bé i convé, l'estona del cafè a la Cantina n'és un bon moment. Saber prescindir, amb cortesia, de qui no es connecta, de qui no interessa o de qui no convé. Necessitat  terapèutica. M'atabalen els que volen ser amics de tothom i no en són de ningú ni d'ells mateixos perquè em donen sensació que excés d'egoisme els perd i la manca de capacitat selectiva, la de destriar el gra de la palla, els aboca a relacions que poca rasquera cal perquè salti tota la pintura que envernissa la façana que massa vistosa no sol ser.