El viure calcat

Dijous 24 de novembre 2016

Com passa el temps. Ja tornem a ser dijous. Tot plegat em resulta tan obvi, tan mancat de sorpresa, que em conforta confort desconfortat. Becaina d'hora llarga que deuria necessitar i que no em satisfà. Em descansa. Sento, no escolto, com es tanquen les portes dels veïns que tornen de la feina i s'encauen com fan, com faig, cada dia quan es pon el sol. Idèntics gests. L'alegria de qui dia passa any empeny, del què hi farem i de l'anar tirant etern que mesquina alegria transmet i sona a vida calcada absenta de daltabaix. Unitat d'investigació en francès, costa de seguir.