Estat d'ànim

Diumenge 6 de novembre 2016

La música, com la majoria d'actes i aficions, deu ser com una mena d'estat d'ànim. M'he llevat d'hora i tard, incongruència, pel que estic acostumat. He dormit onze hores seguides que falta em feien. No compensa pel mal que ara em fa la protrusió lumbar del maleït mal mestratge del ioga que un dia nefast vaig anar a practicar. Ha plogut, no plou i plourà, El cel i la humitat ho indiquen. No s'aclarirà i jo al sofà de vora la finestra acabant Aleixievich i escoltant el que no aniria a escoltar ni al Liceu ni a l'Atlàntida, un estat d'ànim que no acostumo a explorar ni a explotar, la música esplèndida i enganyosament fresca de Mozart i el Don Giovanni, la casualitat no casual que s'ha esdevingut, estat d'ànim, que escoltés, que escolti, avui, un vinil antic de la Deustche que fa oblidar doloroses protrusions de nefasts mestratges presos com a meravellosos per malenteses amistats de professionalitat dubtosa quan es vol treballar amb quelcom que poc se'n sap i es vol fer creure que més se'n sap sense saber-ne massa més del poc que se'n sap. Joc de paraules dens, meu, personal, i demà, demà, com sempre, aniré a treballar, encarcarat, trencat, protusionat, tant se val, i em queixo, aquí, em fa mal, força, no pas molt, molest i prou, i enlloc més de queixa, inútil, els mestres inútils, incompetents, presos com a excel·lents perquè tenen làbil parlar creïble i són amics, falsos, certs, creguts amics que venen fum i deu resultar de fàcil compromesa compra del fum ofert sense consistència i d'una llestor presa que no vol dir saviesa. De llests massa n'hi ha; els savis ... costa trobar-los.