He pujat a plaça

Dissabte 19 de novembre 2016

No ho he pogut evitar i a contracor he pujat a plaça. Els dissabte vigatans no conviden i no m'hi vull sentir convidat. Núvol i fosc i no fa fred, malgrat els deu graus que marca el termòmetre. Tornar pel convent de Santa Teresa. L'església sempre sol estar tancada i avui estava oberta. Hi havia una mena de celebració multitudinària que gens m'ha interessat saber de què anava. Només hi he entrat i m'he assegut en un banc de missa de fusta mig corcada. M'ha vingut de gust poder contemplar el retaule. Competència entre el dels Dolors i el de Santa Teresa. Aquest, el de Santa Teresa, em sembla el millor de la ciutat i el més imponent, ja sigui pels daurats, per les floritures, per les pintures o per les estàtues, sobretot, el que més m'atrau. Àngels i serafins d'una lletjor deformada que fa feredat. Obres que semblen d'escultor maldestre i dignes d'una època de franca decadència i de penúries econòmiques. Àngels i serafins que, si m'han de rebre en el paradís promès amb la garantia d'una fe que se'm va voler donar en el primer sagrament, complicat i no sé pas massa si vull entrar a tan tenebrosa lletjor per més daurada i florida que artísticament se'm mostri.