Abstret de responsabilitat

Dilluns 27 de març 2017

Poca consciència de la sort d'estar lliure a les tres de la tarda. Cansant i amb més somnolència de la que voldria, és veritat, però no deixa de ser un luxe el disposar, de no pas un munt d'hores, però sí de les necessàries per a poder gaudir de la biblioteca i de la discoteca particular. Una mena de gaudi de viure. Abstret de responsabilitat quan abandono el despatx i el magatzem frigorífic. No em paguen pas per pensar-hi més enllà de les hores que hi estic. M'estic refent i no diria cap bestiesa si la psicologia hi té molt a veure. No ho hauria de deixar passar. Disposo de més llibres dels que puc llegir ara, però que acabaré llegint i de música, si la comptes tota, podria sonar més d'un i de dos dies sencers sense parar. Altres mancances, una altra certesa, i alguna d'important, que ara no es donen, però que espero de retornin sense voler obviar cap mena d'oblit sense que hagi estat reparat.