Previsible resolució

Diumenge 19 de març 2017

Wish you were here, desitjaria que fossis aquí. Ho he hagut de consultar. Em pensava que volia dir això. El meu anglès és massa precari i em sobren els renys quan em prenc llicències que es poden o no es poden prendre. Renys d'equívocs mal traduïts amb intenció de bé haver-ho estat. Còlics mentals de la matinal després de moltes hores clapades i d'un mal d'esquena al límit de la suportibilitat. Escolto, mentre escric l'esborrany, un vinil, wish you were here, de Pink Floyd. Desitjaria que molts que ja no hi són hi fossin, fins i tot els que distanciat inconscient ens hem posat; altres, la més absoluta indiferència. Somniar i que hi poguessin ser no coneguts per conèixer, utòpics, platònics, que proporcionen irreal esperança enganyosa que ajuda, enganya, com la religió, a viure i pot arribar a fer més mengívola la insípida realitat desesperançada de pors o d'esperances consentides de curt recorregut i de previsible resolució.