Eterna i feliç

Dissabte 4 de març 2017

N'enterraven un de gros al Carme. No sé qui i no ho he esbrinat. No crec que em molesti a esbrinar-ho. Funeral al Carme i les portes del cel obertes. M'ho invento. No crec en l'eternitat. La vida com a resultat d'utòpics infinits pressents que s'aturen amb la foscor del finir que també se'n pot dir etern i és creïble. Acte vigatà de desfilada de les millors famílies. Molt seriosos i no crec pas que ho fos pel condol cerimonial. El seu estat natural que els comporta el viure amb habitual amabilitat esquerpa, educada, d'escassos somriures i de còmode, confortable i poruc pas per la vida terrenal abans d'arribar a l'eterna i feliç vida celestial.