Dues d'apurades

Dissabte 18 de març 2017

Incapaç de determinar, i si ho determino, cosa meva és, si escurça o allarga vida sortir més del compte, dormir poc o dormir massa en hores intempestives, beure's sencera una ampolla de cava sopant amb bons amics i amb bona conversa, llevar-se un dissabte a les quatre menys deu de la matinada quan hom s'ha allitat a dos quarts d'una. Treballar cinc hores i passar-ne, de les cinc, dues d'apurades, molt apurades fins a tornar a l'adormida i cansada realitat. Una estona, més curta de l'habitual, a la parada a fer ben poca cosa i anar a dinar vegà al nou restaurant alternatiu del barri del Remei. Tarda adormida al sofà sense veure la pel·lícula de la tele encesa, tot fent absenta estona per no quedar adormit al concert de les vuit a la incongruent, acollidora i trista sala modernista del casino. Frenètic, després de massa temps de vida monàstica d'antipàtica i de soferta castedat vital que no hauria de ser viscuda per l'excés d'inutilitat. Escurçar o allargar vida, i només vida que s'ha de viure com un clam i, ho penso, que potser calen deu anys intensos que trenta viscuts sense suc ni bruc. I si hom es pot estalviar les hores apurades, ja seria Hollywood.