Les set en punt

Dijous 23 de març 2017

Et conec i feia molt de temps que no et veia. Doncs, jo sí que t'he anat veient. Passa que no em saludaves, que no ens saludàvem, o no em veies, o ho feies veure. Sóc molt despistada i al carrer m'abstrec i m'endinso en les meves cabòries i em prenen per tibada, per antipàtica. Vigatana dels que sembla que els hi enforquillin un pal pel cul i els hi surti per la boca. Em coneixes? Sí, de fa molts anys. Havíem ballat lent més d'una i de dues vegades. Érem joves. No has canviat massa. Tu tampoc. He envellit i els ulls se m'han tornat trists i apagats. Tu estàs igual. Enganyes, saps quedar bé i sempre saps què dir. És veritat. Si no et saludo, para'm. Estona d'espera i de conversa trivial al casino. Retrobament amb algú especial, i no pas amb la que m'ha reconegut de temps passats, que gens conec. Un amic que massa temps i massa vida ens hem ignorat, quan tanta n'havíem viscut i compartit. La voluntària necessitat d'intentar de voler fer rutllar de nou, amb la consciència que el parèntesi ha estat llarg. La pèrdua seria un error. Les set en punt i arriba.

Comentaris