A mida que passen els dies

Dilluns 1 de maig 2017

Sous baixos, baixa formació i massa hores treballades, un còctel explosiu que no porta a fer sortir gent al carrer a manifestar-se. Primer de maig i aquella vena que pica i que fa sagnar pel forat del cul que no s'acaba de curar. Obrer, obrer encara que sàpiga massa cosa que no em tocaria saber, que no em pertocarien i que he volgut, que els pares han volgut, que em pertoquin. No sortim a reclamar res perquè massa ens creiem o, ens volem creure, el que no som quan una altra cosa més migrada, a mida que passen els dies, som.