Mentre dinàvem

Divendres 5 de maig 2017

El pare, mentre dinàvem, parlava de feina. Vivia immers en aquell món de responsabilitat i de satisfacció de voler ser home de profit que donava servei al món i a la societat a canvi de massa temps i de no rebre els diners que haurien pertocat a tanta responsabilitat i voluntat de servei assumida. Món que es va esfondrar en l'acomiadament de tèrboles reconversions. Amargor que se'n va cobrar la pell. De la feina en parlo, menys del que m'agradaria o voldria, cert, i ho faig quan m'ho demanen o ho puc fer, com a anècdota, perquè la feina m'agrada i, amb la mateixa consciència de responsabilitat i de servei del pare, sé que massa activa m'és encara la vacuna que em blinda de les conseqüències d'una possible pèrdua de feina o de responsabilitat assumides amb menys remuneració de la que justa s'hauria de considerar.