Tampoc és ben bé així

Divendres 19 de maig 2017

Un nou repte que no em pagaran. No el que em pertocaria. No em dec saber fer valdre. Genètica del pare. Els presents que se'ls absenta quan no hi són i que poc se'ls té en compte quan el vent infla bones veles. No deu ser real. Tampoc és ben bé així, però, malaltís, m'ho imagino i me'n desespero. Demanar justesa, que no vol dir justícia, també, del que se'm demana i del que puc oferir, quan massa sensació tinc, a l'hora que van mal dades, o si cal posar-hi el peu al coll, i oferir solucions als problemes ser-hi, encara que es resolguin a la desesperada i amb un pedaç que dóna opció a sortir del pas per acabar oferint solucions definitives no remunerades.