No capcinejar

Dilluns 29 de maig 2017

He dormit dues hores. Allitat a quarts de vuit quan el sol encara no s'havia post. Una mica de música, sopar i para de comptar. Adormit com una soca. Entrada ensopida, evitable i que trobo que no té cap mena d'interès. Emmalaltit de somnolència incurable que em fa estar despert quan estic activat per treballar i que el medicament sembla agreujar. Tres quart d'hora d'espera ahir a la terminal u. L'avió irlandès va aterrar més tard de l'hora compromesa. Espai transitat impersonal ple de persones que van amunt i avall de desagradosa estada. Una parella de benemèrits asseguts en una cadira vigilant no sé pas què i amb la decència, que em seria impossible d'aconseguir, de no capcinejar.

Comentaris