Bons i sublims

Diumenge 28 de maig 2017

Ahir, dissabte, quan vaig deixar la rotonda de l'entrada sud. la que enfila cap a Barcelona, a quarts de cinc tocats de la matinada, hauria conduït fins a la fi del món o, més aviat, fins que s'hagués acabat l'escocesa de Mendelssohn que acabaven de posar a la ràdio. Un músic que recomano. L'elegància del romanticisme no estrident i de desapassionada passió. Moments molt breus que em fan sentir bé i donen sentit al tot plegat que massa no sé que deu ser. Bons i sublims perquè no els busco, em sobrevenen  i em deixo arrossegar sense importar l'estat que estigui o em senti. Agraït d'aquesta entrada de dia, perquè després, a hores migdiades, esclat, petit, absurd i intens d'ira que es va esvair sol i despresa. Tal com va venir va marxar i no hi va haver música de consol perquè cap en vaig posar i el son em va abatre al sofà una bona estona abans d'anar a veure la culminació de la temporada del Francu del Barça.