Espatlla ampla

Dimarts 9 de maig 2017

Resilent de mena i espatlla ampla que garrotada rep. Crític i criticat i res vull que passi. Poca cosa rellisca, encara que ho sembli, però sí que xopa fins a enfangar. No és això. No temo a la mort fins els dia que me la trobi en la malaltia i llavors ja en parlaré i m'ho plantejaré. Tampoc crec i no crec que massa falta em faci. Potser vaig errat. Déus i grans ideals em fan la mateixa pena com en treure'n la gràcia d'enriuar-me'n. De diners res en sé i cap en sé controlar. El diner per gastar i per viure perquè el demà no existeix. Pensar que només present conjugo i la por a l'esdevenidor no m'afecta en desmesura perquè a primera línia de foc massa temps fa que hi estic. El dia a dia i la feina fen feta i recolzat en la insegura seguretat que ben estroncada pot arribar a ser pels que de futurs, de fes incertes, d'acabalaments i de pors en fan somnis d'eternitat i de perpetuïtats futures que ni Déu sap si  existeixen o existiran. 

Comentaris