Denúncia del negre

Dimecres 3 de maig 2017

He arribat a quarts de quatre ben tocats. No he cobrat el negre. M'humilia. I volem crear una nova república. Crua ironia. Molt enrabiat. Un nou atac d'ira que a enlloc em porta. Les pastilles no ho reparen. No ho poden amorosir i, com a molt, allargassen l'esdevinguda de nous atacs. Solitud en una mena de lluita que no n'acabo de treure l'entrellat. Estressant i amb una mena de no certa sensació de no poder-ne parlar massa i, si en parlo, recriminat i perdut en una món que em sol semblar de sorda i irritada escolta que fa optar per una mena de profund i esclatant silenci, el que no provoca denúncia del negre que m'abocaria a una mena de compresa solitud que més em deu valdre ignorar i intentar no vomitar innecessària ira per a no prendre més mal del que ja es té i es manifesta.