Clavat a la creu

Dissabte 15 d'abril 2017

El divendres, el dia que Jesús, si va existir, es va passar clavat a la creu. Dia de calvari que em provoca tristesa irracional fora de tota lògica. Poc o res a veure de quan era petit i crec, ja no sé si era el dijous o el divendres, que anàvem a visitar monuments i assistíem a una mena d'ofici, de tenebres se'n deia, a Sant Felip. El pare me'l feia comentar quan sortíem. Records llunyans ancorats en la memòria i amb preocupada i dispersa inexactitud. Dissabte de parada informativa del procés, una altra mena de contradicció personal de creure en ben poca cosa i que en moltes voldria creure. Postulat i envoltat de crèduls que impulsen i que són capaços de tirar projectes endavant, fins i tot causes que semblaven perdudes menades i perpetuades per genètics súbdits colonitzats i perdedors, com també em meravella que els mateixos crèduls siguin capaços de mantenir causes que em semblen increïbles sense el més mínim, o interessat, sentit crític.