Temps a compartir

Dijous 27 d'abril 2014

He retardat mitja hora l'hora d'anar a esmorzar. Plovia i no em volia mullar ni fer ús del paraigües que vaig rampinar del vestidor de la feina i que es veu que no és de ningú fins el dia que la necessitat farà que d'algú sigui i els hi donaré. No és meu. No he anat a la Cantina a prendre cafè i m'he quedat al menjador de l'empresa. Mala elecció. No m'interessa aquell món fora feina ple de silencis sorruts o de bramades i obscenes expressivitats que trenquen amb la necessària necessitat d'abstreure's en una miserable mitja hora trencadora d'un món que toca viure'l, però que no cal compartir quan el temps a compartir no és remunerat.