Sentència de mort

Diumenge 30 d'abril 2017

M'he imposat sortir. Fa mal temps. No plou i fresqueja. He repassat la vanguardia española al casino i me n'he emportat una pàgina que m'han deixat emportar. En tenen dos exemplars. Bramen molt del cas Pujol i en bramen poc d'altres, trobo; només els apunten tèbiament. Parcialitat ben treballada, elegància càustica que s'allunya de la barroeria clara i poc sofisticada. M'aterra la manca no mancada de concreció ideològica. Notícia que parla de Tipel. Records de fa trenta anys a Centelles. Una mena de cova, no sé si de lladres, però sí d'incongruències i d'irregularitats innocents comparades amb les que es porten a terme a hores d'ara a les empreses. Sement carregada va ser. El pare, quan vaig ser, per primera i darrera vegada, del comitè, va ser l'únic que em va recolzar i no va estar d'acord que sentència de mort signés, perquè amagant el cap sota l'ala, en perspectiva actual, el que hem fet tots plegats en aquests trenta anys, hem signat sense signar cara sentència. Se'ns han pixat a sobre i ens han fet creure que el pixat pot arribar a ser el millor beuratge del món; de fet és de color similar al cava i no puc afirmar si tan bonet és perquè mai l'he tastat, ni ganes, ni el pixum ni el cava bonet no em venen gens de gust. Demà primer de maig.

Comentaris