Com a un nen petit

Dissabte 1 d'abril 2017

Enrabiat si et trenquen la girada i enrabiat sense lògica ni raó, o raons implícites de manca d'expansió i necessitat de quelcom més i no pas aquest excés de culpabilitat i de culpabilització d'afers que ja haurien d'estar enterrats i que no donen benestar. Benestar a qualsevol preu tampoc. Tot ha de tenir un valor i el té, encara que les valoracions sempre solen ser subjectives, parcials i pecades d'errònies interpretacions. No em vull perdre el sopar del divendres, i em comporta dormir de tres a quatre hores amb ingesta de cava més enllà de la prudència, amb bons amics i en bona i suculenta conversa. Moments de socialització que tanta falta em fa quan es viu en un món clos de rutines exasperants i que no me'n queixo perquè situacions pitjors albiro i puc albirar que hi ha. Tampoc m'agrada perdre'm el menú del dissabte i m'enrabia, i no té lògica ni sentit, que se'm trenqui la girada, com a un nen petit, ja gran que no ha abandonat rebequeries intolerables per a un mateix i que n'ha de tolerar d'altres d'altres que es veneren o es passen per alt inculpables en família sencera, festiva, cridanera, i on alçades de veu pròpies es censuren, de celebracions que poc suc generen i que, com el diari subsidiari del súbdit, molta lletra per a no acabar dient res.