Matins sagrats

Dimecres 19 d'abril 2014

Matins sagrats de llevar-me molt d'hora. Negra nit. Una hora llarga abans de posar-me a treballar poso el primer peu a terra. Biorritme, si és que així s'anomena, que em precipita cap al desvetllament recolzat de l'infosionada cafeïna i la llesca de pa fornat amb bisbe negre de la plana. Un espai dur, amb les notícies del 3.24 de fons que se m'ha fet molt familiar. Avui envaït, trastornat i com fora de lloc. Destrempat. Tot el pis il·luminat, la dutxa funcionant, la cuina nerviosa d'esmorzars precipitats, no pas lents com els que acostumo a pair i a viure mig adormit. Desagradós el no volgut mal so, a aquelles hores primes, de paraules més altes de to que no venen de gust. Gemecs de desallitament. La Berta se'n torna a Londres i l'avió matina. Demà matinaré sol i tornaré a conviure en el meu espai que gens m'incomoda, allunyat a curta distància de lluminàries innecessàries, d'esmorzars precipitats o de paraules esverades que m'obliguen al fet egoista de voler viure sol, sol, els deus minuts, deu, d'ingesta de notícies al sofà. Notícies que sempre parlen del mateix, però, tant se val, el viure, segons quin, i el meu no en deu pas ser aliè, sempre sol ser el mateix.

Comentaris