Morcilla de ceba

Dilluns 10 d'abril 2017

Fet fora de casa a entomar el petit ruixat que cau i sense paraigües. Poca mullena. Cursets i vídeo conferències de les dones de casa que em fan notar que tenen feina i que molesto. Opto per sortir a enlloc i a res i no em ve massa de gust anar a Plaça. Travesso la frontera del riu pel pont romànic del Remei. Un moriles al Priego, que em pensava que ja no existia, amb la seva tapeta de llesca petita de brie amb confitura de gerds. No sé si lliga gaire o s'hi escau millor una tapa de morcilla de ceba, segur, però és bona. Cridòria de castellans, d'andalusos i d'extremenys. Massa cridòria que no convida a estar-s'hi gaire estona. Saviesa de massa savi de taverna que augmenta a mida que la ingesta va omplint gots i buida ampolles. Opto per marxar. De tapa de brie amb confitura de gerds, una altra en prendria. De moriles, amb un ben prou en tinc.

Comentaris