Punyal terapèutic

Dimecres 26 d'abril 2017

Punyal terapèutic que obra ulls grossos que no volen estar closos d'ignorada realitat. Certitud que excés minso no sovintejat no ofereix perspectivisme i mostra necessitat angoixada que aboca a enrabiada i colèrica expressió visionària d'una realitat que no pot ser ni pot arribar a ser. Aquest no és massa l'esborrany escrit. Escric d'esma i tal com raja. No és el meu estil. Reflexionar a partir d'una necessària jornada de teràpia, tot escoltant el compacte del nebot postís, en Joel, com a música de fons, mentre escric reflexions rebuscades que donen a pensar, el que s'ha de fer, el que no s'hauria de fer, si l'excés, i no és pas el cas avui, només quan surto a dinar o a sopar, etílic fa ressorgir el pitjor de mi de massa fosca privació no parlada, no exposada, censurades, recriminades, que un bon dia esclaten com els pet de llop polsosos que feia esclatar quan em fotia de fàstic anant a buscar bolets amb els pares als boscos que feien de frontera entre Osona i el Moianès.