De voltant, vull dir

Diumenge 9 d'abril 2017

Sovint en converses de sopars amb amics surten personatges i s'estableixen coincidències i diferències que no solen arribar mai a cap mena de conflicte. Es respecta, s'opina o es deixa estar amb un silenci consentit i no compromès. Sóc vigatà de pare vigatà i de mare osonenca afillada a ciutat. Obrers i pagesos d'essència, sense consciència, republicana i cristians de poca i còmoda pràctica de minsos escarafalls. Gent respectuosa i de valors vàlids per anar per la vida, sabent que la gent és dèbil i que és fàcil caure i que hom s'ha de tornar a alçar sense retrets ni postulant veritats absolutes que poc valor ofereixen. No formar part intrínseca, tot formant-se en l'ambient, del tarannà d'aquesta mena de mentalitat vigatana de ciutat petita o de poble gran, que el mateix em sona, de creure's que es viu en un encarcarat i estirat centre de l'univers i que certa repulsió ofereix per manca d'empatia. Els amics, els de bona conversa i de bones estones, només un vigatà; els altres, de l'Esquirol, de Taradell, de Tavertet, de Manlleu, de Gurb, de Torelló i de Sant Pere de Torelló, osonencs que giren al voltant del món i que viuen en un món que no gira al seu, del voltant, vull dir. Palmes i palmons i processó dels armats pel Vic més ranci que hom es pot arribar a imaginar.