De millor vida a esdevenir

Dijous 13 d'abril 2017

Dies de no anar a enlloc; de fet, mai gaire a enlloc vaig. De la feina a casa i de casa a la feina. Refugiat en les meves lletres i en les meves músiques. Un xic de vida social i abstret de vida familiar a l'engròs. La nativitat m'alegra, vida a l'hivern. Passió, mort a la primavera que em desconsola. Sensació de voler negar vida quan la vida esclata després de la mort hivernal que glateix per renéixer i es compensa celebrant naixements plens de joia i d'esperança. Guirigall de contradiccions cristianes que em conviden a creure que, o poc saben el que volen, o que no volen donar opció a la vida plena que deu donar felicitat. Semblen abonats, i són sensacions personals, al patiment infeliç en el sentit més estricte del terme i no s'acaben de desempallegar d'il·luses aspiracions de millor vida a esdevenir.