Billar de tres boles

Dilluns 14 d'agost 2017

Aprofitar vacances actives. No sé si s'acosten els darrers dies. Aviat em tocarà tornar. Voldria que s'allarguessin uns dies més. Campanars octogonals a la comarca, indici de prosperitat a les avançades del divuit quan el país s'acabava de sotmetre i la gent, per no pensar massa o per por, va començar a treballar i a prosperar. Una contradicció que caracteritza i caràcter dóna. Restes romàniques que hi deuen ser, i que no sé trobar, a l'església de Santa Maria de l'Esquirol, l'antic poble de Santa Maria de Corcó. Festa major demà i tot d'actes que no aniré. Als pobles es celebra més que a ciutat. No en sóc de festa major, ni de gaire festa. Seriós, amb rampells de rabiüda ironia i pesada dialèctica. Caminada per gorgs ressecs de manca de pluja i per camins empolsinats de poca pèrdua, envoltats de bosc frondós d'alzines i roures, verd i assedegat. No prodigar natura si no m'hi empenyen i empenta fàcil em deixo donar. Repòs, això sí, com a petita recompensa, a la cooperativa, al cafè del poble. Taules de marbre amb peus de ferro colat. No pas massa ple. Homes que beuen una cervesa darrera una altra de bon matí. Vacants que no deuen saber fer a ca seva. Molt savis. Cafè reformat que no ha perdut essència des de la darrera vegada que hi vaig estar. Disposa d'entitat, estil i les parets, l'entorn transmeten aquella mena de vida viscuda sense escarafalls, que potser no m'agradaria viure-la, però que no em desagrada olorar, mirar i escoltar quan em ve de pas i cap molèstia em provoca asseure'm i prendre i a no fer res i em comporta escriure aquest carregós relat. Un billar de tres boles, com els antics, n'hi ha dos, un de tapís blau i un de tapís vers. Un parell d'homes enceten el blau i es posen a jugar. Distracció de vacants. El futbolin està aturat. També dels antics i m'hi enganxaria a jugar. Els billaristes, pèssims. Quatres tirades i cap carambola.

Comentaris