Del nostre entorn

Dijous 3 d'agost 2017

Per la finestra de l'avió observo terra menuda francesa tot fent camí cap a Londres. Cues al Prat de menys alarma periodística i de repugnant adjudicació. Ens fan creure el que volen. Els treballadors tenen tot el dret a fer vaga si les condicions són les que expliquen. Més vagues s'haurien de convocar; no hauríem arribat a aquests extrems de precarietat i de pobresa remunerada de massa treballador que subsisteix i que no es pot permetre ni unes petites vacances. Amb la Cristina en parlàvem, i no precisament d'això, però sí relacionat. Gairebé tothom del nostre entorn ha estat a Londres, a París, a Roma, a Nova York i a molts d'altres llocs, com si fos la cosa més normal del món. De quin món? Del nostre? Del meu? Comediants del patiment i del viure en zona de confort. A bona part de gent que els hi he dit, d'un altre entorn, que anava a Londres, no hi han anat mai, ni perspectives d'anar-hi, ja sigui per mancança econòmica o per poca propensió a viatjar que prou bé s'ho saben.