No m'hi poso pas jo

Dimecres 23 d'agost 2017

La bondat de parlar i trobar-se. Sol a casa i lectura de Pla amb música de Poulenc de fons. Sembla que s'escaigui. Sortir de casa una estona per a començar a obrir parada de cara a la diada. No sortiria, em quedaria a casa. S'hi està bé sol, però es necessita el que poc menys del que m'agrada i no faig: relacionar-me. Una llosa de pesadesa em sento a sobre i una mena d'acomplexada acritud en dec acusar. I no és el quequeig, anys enllà m'havia endinsat en silencis amagats, encallats i no expressats, i ara ja no n'és el cas, més aviat el contrari. Treball de teràpies, de teràpies, unes més encertades i altres no tant. Intentar viure de rica dialèctica, expressiva i, qui s'hi posi nerviós, que no escolti; no m'hi poso pas jo de nerviós, no val la pena, altres coses m'hi posen més i l'escolta no me'n deixa pas fugir.