L'emprenyada de la indefinició

Diumenge 27 d'agost 2017

Dia molt enfadat. Ahir a la tarda també, i molt, i més. A quarts de nou al llit. Atac profund de ràbia incontrolable en afortunada solitud; fins i tot no em vaig veure en cor d'anar a veure el Barça; hauria estat capaç d'engegar a algú que em resultés impertinent sense esser-ne. Poca gana d'anar a manifestar-me, però gent coneguda hi havia, la Cristina i els de Barcelona. Poc m'hauria costat si una empenta hagués rebut. Només un va vine, no t'hi pensis, t'anirà bé ... en comptes del fes el que vulguis, no cal que vinguis si no vols, ja puc tornar en tren ... que precipita a l'emprenyada de la indefinició i més quan hom sap que s'ha anat a sopar i s'arriba tard a casa i hom s'allita d'hora sense raó o amb tota la del món.