La cuina tancada

Divendres 25 d'agost 2017

Acabar escrivint en la calma del casino silenciós en un dia de xafogor intensa. Fent temps. Al casino em sol servir només per quedar, per fer temps i per anar a mirar partits del Barça quan no hi són els veïns. A l'snack, on m'hi havia passat mitja vida, ja no hi vaig. Ha abandonat aquella essència de bistró francès que havia aconseguit amb la severa elegància poc educada de la Isabel i en Pitu que en Pere i l'Olga han volgut perpetuar, i els temps i les modes els hi han passat per sobre, i me'ls aprecio, més del que m'apreciava a la Isabel capaç de coure'm un bistec amb patates rosses autèntiques quan tornava tard de jugar a hoquei i ja tenia la cuina tancada. Rabiüda i malcarada. L'snack ja no és el que era, només ho torna a ser en diades assenyalades que es retorna a l'essència convidada, forçada i mancada de naturalitat de voler arreplegar el que havia estat i el pas del temps s'ha cuidat que ja no sigui.