El mal lleig

Dissabte 26 d'agost 2017

Qui em coneix sap que em manifesto, i sempre m'hi he manifestat, fins i tot quan es posava a nivell de veritat bíblic, en el rebuig de la premsa subsidiària, subvencionada i depenent del súbdit. Fenomen d'indefinició interessada, estudiada, que, de la indefinició, n'ha fet una definició de modus de vida i de supervivència que sol tirar a tota hora a favor dels que manen i on les crítiques semblen de velada i educada acrítica. Crític i llegeixo, massa fins i tot, i m'hi emprenyo, com m'emprenyo, internament, amb el company que, per més que es queixi, no farà res per a canviar res i es vinclarà a designis de l'amo. El mateix em passa amb aquest tipus de premsa, per més firmes il·lustres i per més opinadors que disposi. Josep Miró i Ardèvol, l'opinió, avui, un magistral paràgraf final ...

no sols els unionistes, els que impugnen aquest final del procés, sinó també els que volem la plenitud catalana a partir de les normes i el llegat que nosaltres mateixos hem decidit i que no renunciarem a desenvolupar amb el recolzament de la gran majoria dels nostres compatriotes.

i no és veritat, tampoc és mentida, hi ha el que hi ha. Vàrem triar i votar una altra legalitat estatutària que es va declarar inconstitucional i es va retallar de tal manera que no ens legitima a obeir-la perquè no és aquella. I això de la plenitud catalana que m'expliqui què vol dir perquè sóc incapaç d'entendre-ho. Em passa el mateix com quan era petit i no es deien massa cosa pel seu nom i es parlava del mal lleig en comptes de dir-ne càncer, la paraula certa que definia.