En mans del súbdit del súbdit

Dijous 17 d'agos 2017

Barça trist, sense caràcter, sense identitat. Si hom rep suport mediàtic d'un súbdit, no pot esperar gaire cosa més que la subsidiarietat  del súbdit que està subordinat a l'autoritat de qui el considera el seu súbdit subordinat. No arribar a la ciutadania, mare de drets, deures i obligacions. Créixer, abandonar la infantesa tutelada, subordinada al decidir aliè, i començar a comportar-se com un adult que no vol ser tutelat. Envoltat d'afalacs pertorbadors que realitat amaguen i solucions no aporten i que el súbdit del súbdit recolza si d'ell s'és súbdit i, educadament, destrossa quan, el súbdit del súbdit i del súbdit, fa el pas cap a la ciutadania i a la cosa pública que allibera i dóna caràcter i identitat.