A mirar el temps

Diumenge 22 de gener 2017

Desert l'aeroport a primera hora del matí. Sempre s'agafen vols matiners, massa, o deu ser perquè massa avesat a llevar-se d'hora s'està. Plou i fa fred, una sensació molt molesta que no convida a res, ni anar a esforçar-se a caminar quatre passes per a poder llegir premsa. Els fills emigren i un cert desconsol et queda, tot i sabent que es tracta d'una emigració transitòria i curricular. Dies de poca cosa a dir i per la ràdio el final apoteòsic, èpic, del capvespre dels deus, i a deixar passar de la millor manera aquesta tarda fosca, freda i plujosa. M'esforçaré a caminar més de quatre passes  i em deixaré caure pel casino a mirar el temps, no el fred, moll i ventós hivernal, però sí el que està escrit, el de subscripció i a esperar el futbol i que arribi el dilluns, aliè i immers en el temps, en el del carrer, en el que toca viure i en el de paper.