Sembla que no convingui

Dissabte 28 de gener 2017

Sembla que no convingui que passi els esborranys de lletra menuda i atepeida en net. Sovint, és veritat, em plantejo si cal tirar endavant el projecte, si n'és, el blog, i persisteixo. De poc em serveix replantejar gaire cosa. Com avui, el que va començar a ser quatre o cinc hores, s'ha convertit en una jornada no pas ben pagada i no puc pensar més enllà de plantejar deixar-ho, no puc, o continuar pensant que tot plegat massa merdós és i em dol permetre'm aquest pírric luxe. Cercar escapatòries, una aquesta i massa poques d'altres, gairebé cap, per caràcter, per inèrcia, per dropo, per esgotament o per manca de motivacions que abans havia tingut i que me les he deixat perdre i no em mobilitzo per empaitar-les de nou. No estic queixós. La queixa no em val, la prenc com l'alternativa dels que poc valen, però potser sí dels que poc ens sabem fer valdre, i en aquest col.lectiu hi puc estar inclòs; i a més quan massa sovint, els que es fan valdre i dubtós si valen, qualsevol paraula articulada els és escoltada i venerada com a dogma de vés a saber quina fe per més ximple que pugui arribar a ser l'articulació emparaulada.