Modernitat líquida

Dimarts 10 de gener 2017

Modernitat líquida, un d'aquests conceptes que m'han captivat i que no me n'abstrec, perquè, i és veritat, no sóc ni modern ni líquid, més aviat sóc antic i espès. Zygmunt Bauman, un d'aquells referents que molt d'acord hi puc estar i que puc compartir amb harmònica discrepància. Filosofia i història, la del segle vint, la del meu, i encara que el vint-i-u em suposi mitja vida i el que em segarà la vida. Els valors, sí, els d'abans, els dels pares, els de la solidesa que la cova pot arribar a donar, el de no anar més enllà de la família, de la feina i de l'anar de casa a la feina i de l'estalvi pel dia de demà sense viure el present. Confós, molt confós, no de Bauman, un profeta dels nous temps, com les epístoles arcaiques. Curull de judaisme, atraient, afí, jo mateix del concepte de liquiditat poc consistent i plena d'immediatesa, exemple del món que ens toca viure, tecnològic i de valors efímers, superficials que no es poden obviar si quelcom es vol entendre i interpretar o per estar al dia de vés a saber què o de la moda tant se val.