Clàssic i antic

Divendres 13 de gener 2016

La importància del significat de les les paraules. Clàssic i antic. Concepció del món i de la vida fins i tot. No deu costar endevinar que sóc clàssic, i no pas en excés, en sóc i prou. M'agrada i no m'ho plantejo. Saberut que em plauen unes maneres, una manera de vestir, una manera educada de parlar i de dir les coses i em perd la pretensió de voler donar forma a una visió del món que em permet moure'm dins uns paràmetres controlats, els que deu donar la visió clàssica que no s'obre del tot, que mostra i enigma, però que sol deixar una escletxa, a vegades una porta, altres un portal ben gros, encuriosit, encuriosida, inquiet, inquieta, obert, oberta a les noves tendències, ensumar-les i tant se val si no es comparteixen o no agraden, tant se val, i a no tancar cap porta a res que pugui ser ofert. Modern, tampoc, ni en vull ser, clàssic i voler estar allunyat de la incongruència del malentès món antic, o més ben explicitat, de la concepció antiga del món que no evoluciona pecada, m'ho sembla, de poca elegància, i no pas de bones o males maneres, una altra història, una altra, i amb uns encants que desencanten per absència, sort o desgràcia, de defugir problemes i d'afrontar els nous reptes que l'evolució comporta, agradin o no agradin, tant se val.

Comentaris