Quan la vegi

Dissabte 21 de gener 2017

Hi ha tardes que necessito repòs i em vindrà tota la família política a casa. Demà la Berta emigra a Londres amb una bona oferta professional. Content pel seu futur i trist pel panorama que ofereix l'estat on em toca viure i conformat amb la trista esperança de voler crear una república com Déu mana. Quan la vegi i quan toqui les llagues de Crist, m'ho creuré. Hores de viure descregut. Acomiadaments que s'han de fer i que em fan mandra. M'atabala tanta gent, van arribant i marxaran tard. Conversa molt xerrada. Acostumo a callar, no pas com antes. Mort de son i amb moltes ganes de dormir perquè demà el despertador tornarà a sonar molt d'hora. Avui entrada a tall de dietari. 

Comentaris