Entorpir la justícia

Diumenge 15 de gener 2017

Arrossegat per postures populistes de baixa estofa que fan brollar mala bava soterrada que poc costa adonar-se que fina és la pell. Ennuvolat se'm torna el seny si massa notícia escolto o miro i els renecs fàcil sortida tenen. No crec massa amb la justícia i l'únic tracte que hi he tingut ha estat pel pam de més o de menys de la ratlla del parking que ni em va ni em ve, però que m'ha fet passar pel jutjat tres vegades i encara no sé si s'ha acabat. El pare em deia que totes les feines són dignes i un bon dia t'adones que els pares també s'equivoquen. Hi ha feines que poden arribar a ser indignes, la d'advocat en pot ser una. Defensar postures que, no sols no són veritat, són mentides manipulades interessades. Fills de pares de pàtries tèrboles de cosa nostra familiar, nuclear, sortint del jutjat als noticiaris. Catedràtics en la màgia de tornar blanc el diner que negre en  diuen, saberuts que poc els hi passarà. Entorpir la justícia. Sembla can pixa. Desbarrar, i no hauria de ser així, i hom no es pot treure la sensació d'indefensió. Detinguts des del primer moment i, si deu minuts de pati, d'esbarjo, toquen, toquen, encara que caiguin llamps de punta o el termòmetre apunti vint graus negatius, ja es bellugarien per aclarir que, en definitiva, no deu ser altra cosa que deixar d'entorpir i, de retruc, es donaria sensació de justícia justa i creïble. Populisme, la mesura del pati, que no m'agrada ni pensar ni escriure, perquè s'entra en aquella mala dinàmica de creure's que es viu a can pixa i que tot fa pudor de pixums per no dir que molta en fa de merda.