A vint graus sota zero

Diumenge 29 de gener 2017

Massa temps que estic cansat de treballar i no albiro possibilitat de sortir d'aquesta mena d'estat de migradesa. Conscient que no en sóc pas sol i de vàlvules per escapar n'hi ha, crec tenir-ne, i poques n'aprofito i l'entorn, el privat, el públic, poc acompanya o deixo que no acompanyi. Enrere com els crancs i avançar només en somnis de truites d'ous no trencats. Satisfacció de feina ben feta i no navegar amb el turment d'haver de treballar com un sacrifici, com una obligació i no pas, com ho sento, com un servei remunerat que es dedica a la societat i al be comú, particular i aliè a algú, amb més o menys escrúpols, amb més o menys concepte de la justícia i de la legalitat, que ha invertit per a poder donar riquesa i treball a d'altres i treure'n benefici. Fins aquí d'acord, el que ve després, molt a discutir. Responsable de la meva responsabilitat i llevat de matinada, avui més tard, i eixerit sense cap dutxa d'aigua freda perquè els deu primers minuts de jornada es passen revisant estocs a vint graus sota zero.